La mejor manera de aprender catalán.

:-P

Hotel

En el vestíbul buit, el finestral
té la pena dels arbres al capvespre
i un cansament de cotxes i de gent.
Penso que no ets amb mi i que això és Lisboa:
quan era jove hauria escrit
amb poca cosa més un poema d'amor.
Però els llums que s'encenen, el ventot,
el trànsit i la gent corrent a cegues
com sabent cap a on van, només m'evoquen
el difícil que ha estat la vida junts.
Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l'altre, i no sap què fer-ne.
L'amor és potser això. I enyorar-te
en el vidre —més fosc cada vegada—
d'un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu.

Joan Margarit

Embraceable You

Què trist escoltar Gershwin sense poder abraçar-te [...]

Joan Margarit

Blues en sol (cantat en mi)

Estic tan sol
Quan tu no estàs amb mi
Que sé ben redecert
Que em podria morir.

T'estimo tant
Que em sembla tornar boig
Jo t'estim tant
Que em sembla tornar boig
Lo vermell ho veig blau
I lo blau ho veig roig.

Te vaig veure una volta,
Me vaig enamorar,
Me feres una ullada
I mai més no em podré curar.

Tu tens verí
Tu tens verí
Això és bo per a tothom
Però no és bo per a mi.

Els dius "t'estim"
I no estimes ningú
A tots els dius "t'estim"
I no estimes ningú.
Conta'm mentides.
Ningú no les diu com tu.

Torna, torna...
Torna'm a anomenar.
Quan tu dius el meu nom
Sembla que em tornin a batejar.

Tu tens verí,
Tu tens verí.
Això és bo per tothom,
Però no és bo per mi.

Tan sols per culpa teva
Me bolc en fang i llim.
Per culpa teva
Me bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-te
La meitat del que t'estim.

Guillem d'Efak

[Estoy tan solo
Cuando tú no estás conmigo
Que sé con certeza
Que me podría morir.

Te quiero tanto
Que me vuelvo loco
Te quiero tanto
Que me vuelvo loco

Lo rojo lo veo azul
y lo azul lo veo rojo

Te vi una vez
Me enamoré
Me miraste
Y nunca me podré curar

Tú tienes veneno
Tú tienes veneno
Eso es bueno para todos
Pero no es bueno para mí

Les dices: "te quiero"
Y no quieres a nadie
Les dices: "te quiero"
Y no quieres a nadie
Cuéntame mentiras
Nadie miente como tú

Vuelve, vuelve
Vuelve a llamarme
Cuando pronuncias mi nombre
Parece que me vuelvan a bautizar

Tú tienes veneno,
Tú tienes veneno.
Eso es bueno para todos,
Pero no es bueno para mí.

Sólo por tu culpa
Me revuelco en el fango
Por tu culpa
Me revuelco en el fango
Querría aborrecerte
La mitad de lo que te quiero.

Guillem d'Efak]

(La letra y su traducción las he encontrado aquí)

Ara que tinc trenta-dos anys

[Espero que el vídeo salga bien, porque lo he puesto a ciegas otra vez.]

¡La encontré!




Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres,
la terra, l'aigua,
al blat i al camí,
que vaig trepitjant.

A la nit, al cel,
a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí
ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor.
Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir.
Al que vius un dia.

Vull plorar amb aquells
que es troben tots sols,
sense cap amor
van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Joan Manuel Serrat

Visca el Barça i visca el futbol!

"El castellà no corre perill a Catalunya"

Molt interessant.

Teresa Giménez Barbat, quinta en la lista de UPyD para las elecciones europeas, explica muy bien, pese a la actitud del entrevistador (que se refleja en un titular algo engañoso, porque ella aclara que no es la lengua la que está amenazada, sino los derechos de sus hablantes), cómo veo yo la situación en Cataluña.

Y lo que defiende entronca perfectamente con lo que he resaltado del turrón de Lamo de Espinosa que puse esta mañana.

París, día -1

Interior de cafè

En un mirall de la paret d'enfront
hi ha el meu rostre, que em mira solitari
com si veiés passar els trens de l'infància
Vivíem en un pis petit i fosc
vora l'estació. Vivia sol
amb la càlida por del pare i de la mare
i una germana morta.

Però al fons,
en l'hivern del mirall, per la finestra,
veig les vies cobertes per la neu.
Sé què em passa. Començo a ser feliç.

Joan Margarit, en su libro Misteriosamente feliz

[En un espejo, en la pared de enfrente,
mi rostro me contempla solitario
como viendo pasar los trenes de la infancia.
El nuestro era un pequeño piso oscuro
cerca de la estación. Vivía solo
con el cálido miedo de mi padre y mi madre
y con mi hermana muerta.

Al fondo, en el invierno del espejo,
veo, a través de la ventana,
los raíles cubiertos por la nieve.
Sé qué me pasa: empiezo a ser feliz.]

Nota: la traducción también es de Margarit, el libro es bilingüe.